Paraules triades per sortir en aquest conte:
Mar, Somiar i Suau.






TÍTOL: EL CONILL MÀGIC I EL GOS

AUTORS: Escola Serra i Hunter....(Rovelló) (Inici i Nus)
Pompeu Fabra Salt....(Classe E) (Desenllaç)



Una vegada hi havia un conill gris amb el pèl molt suau que vivia en un bosc. Un dia tot passejant es va trobar un gos una mica trist que també passejava pel mateix lloc.

El gos li va explicar que estava tan trist perquè la seva mare s’havia mort. El conill li va dir que es podia quedar a viure amb ell i així es farien companyia i s’ajudarien. Quan van arribar al cau el conill li va explicar que ell sabia fer màgia i que li podia concedir tres desitjos.







El gos li va explicar que ell sempre havia somiat amb veure el mar. Per tant el seu primer desig va ser anar junts a veure el mar. Llavors el conill va començar a moure la seva cueta d’una manera especial i van quedar envoltats d’un núvol d’estrelletes de colors que els va portar a una platja solitària i fantàstica.

Durant una estona es van banyar i van jugar amb la sorra. S’ho passaven tan bé que quan se’n van adonar s’estava ponent el sol. Es van quedar meravellats amb els colors del cel, que ara era de color rosat i ataronjat. 

De sobte es van adonar que tenien molta gana i els començaven a roncar els budells, com si tinguessin un monstre dins la panxa. Llavors el gos va dir el seu segon desig, que va ser tenir un picnic amb el seu menjar favorit: carn, fruita...

 






Aleshores el conill va tornar a moure la seva cueta d’aquella manera tan especial. Van tornar a veure el núvol d’estrelletes de colors i van aparèixer al mig del bosc, damunt d’uns coixins de cotó. Al seu davant hi havia unes tovalles de tots colors ben plenes de menjars deliciosos: pastissos de xocolata, fruita, macarrons, patates fregides, hamburgueses, entrepans… Es van atipar de valent, fins que la panxa els estava a punt d'explotar. Després d’això es van estirar a contemplar les estrelles i la lluna. Se sentien feliços d’haver-se trobat.

El conill li va preguntar al seu amic: -Encara et falta un desig, ja saps què vols?

El gos li va contestar que voldria que visquessin junts per sempre i així no sentir-se mai més sol..

El conill va fer un somriure, va moure la cueta, va aparèixer el núvol d’estrelletes i… vet aquí un conill, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos!

Desenllaç
Modificar

ACTIVITATS

Conte en format llibre

Trencaclosques
Veure-ho a pantalla sencera

Imprimir en format PDF