La granota tocada del bolet

Diu que una vegada, hi havia un pagès que anava pel camp xiulant una melodia. Estava content, més content que un gínjol. Però es para de cop i volta i diu:
- Llamp de Déu! Sóc ben ruc, tinc una melodia, una música molt bonica, però és clar, li falta la lletra. I una música sense lletra ben poca cosa és.

En aquell moment es va escaure que passava per un pont, sota del qual hi passava un rierol. El pagès travessa el pont, es recolza a la barana, mira cap a baix i sabeu què veu? Una granota, ni més ni menys, petita, polida, tota llefiscosa, de color verd, que feia una saltets de pedra en pedra.
El pagès va quedar tot bocabadat i va començar:- Ah....ah!

La granota va veure que el pagès se la mirava i va pensar: " Vet aquí! Jo ara em faré la presumida. Li faré un doble salt mortal i es quedarà amb un pam de nas. I tal dit, tal fet. LA granota fa un doble salt mortal, va caure dins de l'aigua i va quedar tota molla. El pagès:

- Ha, ha, t'has ben mullat.

La granota plena de vergonya es va amagar sota l'aigua, però el pagès va dir:
- Ja tinc una lletra per a la meva
- i se'n va anar cap al poble cantant - tot caminant vora el riu, jo penso que era ben viu, he vist una granota o un gripau. Feia uns salts tan alts, tan alts, que s'assemblava a una llagosta del camp i relliscava tant com un sabó.

I més content que unes pasqües se'n va cap al poble i cap a l'hostal i diu:
- Hostaler, posa'm una pepsicola.
- Iep - ca dir l'hostaler - però si tu sempre prenies un got de vi, com és això que avui prens una pepsicola.
- Ah, és que avui he escrit una cançó molt maca - i va i li canta la cançó.
La la la la la la la
La la la la la la la la
- Uuuuiii - va dir l'hostaler - i d'on has tret aquesta cançó tan maca?
- Doncs del meu magí, de la meva clepsa, del meu cap.

Ah, i van agafar ampolles de conyac, van agafar ampolles de coca cola, xampany, allioli, pa torrat, aiguardent, figues seques, van convidar amics, i van començar a fer xerinola, i van començar a cantar i a picar de mans, que sabeu picar de mans vosaltres i cantar...

La la la la ra la ...

Però ai renoi, que en totes aquestes, a casa del pagès, hi havia la mare, la seva dona i dos fills, un nen i una nena, que estaven esperant... La dona estava enfadada i volia sopar però el seu marit no es presentava i va dir als nens:
- fills meus, aneu de pressa a buscar el pare, que deu estar perdent el temps, mirant les bajanades que de vegades diu la televisió o jugant al dòmino... va, de pressa a buscar el pare!

El nen es deia Oriol, la nena es deia Glòria, van anar de pressa de pressa a buscar el seu pare, corrent pel carrer. Arriben a l'hostal, obren la porta, senten aquella fressa, aquella barrila, aquella tabola, aquella xerinola, la gent picant de mans, que se'lks oblida que venien a buscar el seu pare i comencen:

La la la ra la la la... (amb veu de nen)

Ah l'hostaler quan va veure que els nens també cantaven va dir, coca cola per tots els nens, panses, figues, nous, olives sense pagar ni cinc cèntims, i xupa xups, i molta regalèssia, i molt de sidral, els nens estaven contents i picaven de mans com nosaltres i cantaven:

La la la ra la la la... (amb veu de nen i d'adult)

En totes aquestes que és clar, el que havia passat en una casa de pagès, havia passat en totes les cases de la rodalia, les dones estaven que treien foc pels queixals, uah! La mare que va matricular aquests marits, i sabeu que varen fer, van agafar les paelles, a les paelles hi havia carn, hi havia peix, hi havia fetge i amb les paelles a les mans se'n van anar a buscar els marits. Arriben a l'hostal, obren la porta, senten aquella fressa, aquella barrila, aquella tabola, la gent que picava de mans que el mal humor els passa en un tres i no res! I comencen: la la la......
Ah! Les dones també cantaven, tothom estava content, oblidaven els problemes i tothom cantava: la la la...
S'ho passaven molt bé però sabeu què va passar? Que a les cases de pagès hi havia les eres, aquells patis que hi ha davant de les cases, hi varen quedar, en els patis, els galls i les gallines. I els galls varen dir:
- On són els nostres amos? Què s'han cregut? Se n'han anat sense deixar-nos blat de moro. Ens hem de revolucionar.

I els galls i les gallines es van revolucionar i se'n van anar cap a l'hostal cantant. Però sabeu com cantaven els galls i les gallines? Co co co co co co co... i les gallines bevien coca cola i els nens estaven contents. Picaven de mans, tothom estava alegre i cantava.
Amb totes aquestes, és clar, quan se'n van anar els galls, als estables de les cases de pagès, varen quedar les vaques, i van dir:
- On són els nostres amos? Fa molta estona que ens havien d'haver tret la llet i és molt inconfortable estar amb la llet posada.

Ah! Les vaques van sortir dels estables i brandant lànguidament la llarga cua, se'n van anar cap a l'hostal i sabeu com cantaven les vaques? Mu mu mu mu mu mu muuuu... i les vaques bevien coca cola i tònica schweppes!
Els nens estaven contents, bevien, menjaven panses, figues, nous, olives, la gent gran all - i - oli, pa torrat, aiguardent, figues seques, porrons de vi xarel·lo i tothom picava de mans i peus i cantava:

la la la la la la...
Amb totes aquestes, quan les vaques se'n van anar, varen quedar les cledes, les tanques, i les tanques van dir:
- Ai que soles que estem! Les vaques havien de ser aquí, havien de menjar l'herba, els nens també...

I sabeu que les tanques tenen aquelles portes que grinyolen quan falta oli, que fan nyeeeeeeeeeeec! Doncs les portes, varen sortir dels seus fonaments i clinc clinc, clinc clinc, se'n van anar cantant, i sabeu com canten les portes quan grinyolen oi?
Nyec nyec nyec nyec nyec nyec nyec...

I les vaques bevien coca cola i els nens estaven contents i tothom picava de mans dins d'aquell hostal, la la la la la la... Allò semblava una disbauxa, la gent estava contenta, però ai Déu meu: quan les tanques se'n van anar, va quedar l'herba, l'herba dels camps, tan verda, tan bonica, i ai l'herba tan fràgil va dir:
- Que sola que estic, les vaques m'havien de menjar, els bens també... l'herba va sortir de la seva terra, i se'n va anar cantant, sabeu com canta l'herba?
Ps ps ps ps ps ps ps ps ps...
L'herba va desaparèixer, i quan se'n va anar l'herba, se'n va anar el riu brrrrrrrrrrrrrrrrr... quan se'n va anar el riu, se'n van anar els marges del riu, quan se'n van anar els marges, se'n van anar els còdols, quan se'n van anar els còdols, se'n va anar tot, va desaparèixer, i en totes aquestes, la granota en la meitat d'un dels seus salts, va anar per aterrar, però no hi havia res a terra.
- On sóc - va pensar.

Va fer un parell de salts a l''aire i va anar a parar prop de l'hostal, va parar l'orella i va dir:
- Uau, però si canten una cançó sobre mi, sóc important - i es va començar a inflar plena de goig.

I es va anar inflant i inflant fins que va explotar en 23.453 trossos i coca coles cap amunt, ampolles de vi xarel·lo cap avall, clofes de cacahuet cap aquí, i tothom, com per art d'encantament es va trobar a casa seva prenent la sopa amb el plat, i la cullera a la boca. Què estrany, els nens deien:
- Ai, i si ha sigut un somni això ai tant bonic que era.

Tothom va anar a dormir amb la basarda, amb la temença que allò havia estat un somni, que no havia passat. Ahhh però nois i noies, l'endemà es varen despertar, i el poble era una estesa de coca coles, de pepsi coles, de tòniques sshweppes, de clofes de cacahuet, d'ampolles de xampany, allò havia succeït de bo de bo.

Sabeu què varen fer? Varen fer un comitè. Es van ajuntar grans i petits, van agafar escombres, i ho van escombrar ben net, no va quedar absolutament res, llevat d'una cosa. Qui la sap?
Doncs va quedar la cançó, oi que la podríem tornar a cantar?

La la la la la la la la la.... algú sap xiular?

I vet aquí un gat i vet aquí un gos, vet aquí el conte, ja s'ha fos.

torna als contes