L'afer de damasc
Doncs diu que una vegada, això succeïa a Damasc, la capital de Síria, era en una plaça on hi havia una parada on hi venien botifarres amb ceba, una parada com podria ser aquí una parada d'hamburgueses. Un àrab, amb una xil·laba, hi va passar pel costat i va començar a olorar:
- Ohhh, mmmmm...
Feien una oloreta tan bona... i va començar a ensumar una, dues, tres
i quatre vegades. Al cap d'una estona se li apropa l'amo de la parada i li diu:
- Ep mestre! Em deveu dos dínars - la moneda del país.
L'altre diu:
- On s'és vist això, però com voleu que pagui si jo no
les he menjades.
Es varen barallar, i tant es varen barallar que van anar a buscar un jutge.
I el jutge, va resultar un home intel·ligent, assenyat i amb el cap molt
clar, no pas com aquesta colla de sabates que corren pel món. Va escoltar
l'un i va escoltar l'altre, i al final va treure una bona conclusió.
Diu al nostre àrab:
- Escolta, dóna'm dos dínars sisplau.
L'àrab els hi dóna. Aleshores els agafa i: cliiinc, cliinc...
els fa dringar dalt d'una taula. S'adreça cap a l'amo de la parada i
li diu:
- Ei, has sentit el soroll?
- Sí.
- Doncs apa, ja te'ls has cobrats.