Una vegada, un comerciant molt ric va perdre el seu portamonedes. Va fer saber a tothom que contenia dos mil rubles, la meitat del quals donaria a aquell que el trobés.

Un jornaler va trobar el portamonedes i el va portar al comerciant. Però, és clar, el comerciant va començar a pensar que era una pena perdre aquells mil rubles que havia promès donar. Així doncs, va pretendre que, a més a més dels diners, hi havia una pedra preciosa en el portamonedes.

- No et donaré els diners - va dir - Hi havia una pedra preciosa en el portamonedes. Dóna'm la pedra i jo et donaré els mil rubles.

El treballador no va estar-hi d'acord i va dir:

- Anem a veure el senyor jutge.

I el jutge va fer aquest raonament:
- Comerciant, tu dius que el portamonedes contenia dos mil rubles i una pedra preciosa. No hi ha cap pedra preciosa en el portamonedes, això vol dir que no és teu. Que se'l quedi el jornaler fins que es trobi el seu amo, i tu vés donant veus del què has perdut, qui sap si el portamonedes es trobarà.

El comerciant va deixar de discutir i va donar al treballador els mil rubles cantants i sonants.

torna als contes