Un llop, mort de gana, va arribar un vespre a un poblet, i en una de les primeres cases, va sentir per la finestra un nen que plorava i la mare que li deia:

- Mira que si no pares de plorar, et donaré al llop perquè se't mengi!

El llop, en sentir això, va pensar: m'esperaré, a veure si me'l dóna. Es feia fosc i encara estava esperant. Tot d'una sent la dona que li diu al nen:
- No ploris més reiet meu, és clar que no et donaré al llop perquè se't mengi. Si vingués li donaria un gec de garrotades.

En sentir això, el llop va dir:
- Que de pressa que canvia la gent de parer.

Es va aixecar i se'n va anar del poble.

torna als contes