Conte dels xacals i l'elefant
Doncs diu que una vegada era el reialme dels xacals, s'havien quedat sense carronya, sense carn morta i es morien talment de fam. Un xacal que era més vell, i perquè era més vell era més murri, va pensar la manera per a fer menjar i diu:
- Deixeu-me a mi que jo actuaré.
Se'n va cap al reialme de l'elefant i arriba allà i li diu:
- Hola elefant, bon dia.
- Bon dia - va dir el senyor elefant - què et porta per aquí?
- Ai si ho sabessis elefant, passem més males estones en el meu reialme.
En altre temps en el reialme dels xacals tot eren flors i violes. Teníem
un rei, la cosa millor que et puguis afigurar, qualsevol cosa que ens manava,
li acomplíem al moment. Però aquell rei es va anar viciant, va
arribar un moment que ens demanava coses impossibles d'acomplir i saps que vàrem
fer, el vàrem despatxar. I ara estem sense rei. No voldries pas tu fer
de rei nostre? Mira que et faríem tota mena d'honors. Qualsevol cosa
que ens manessis te l'acompliríem però al moment, a l'instant.
L'elefant s'ho pensa, rumia, rasca una miqueta amb la pota sota la trompa i al final diu:
- Sí. Accepto el teu oferiment.
- Segueix-me - li diu el xacalet - que et duré al reialme.
I trup, trup, trup, turp, trup, trup,... el molt murri el porta a un aiguamoll, un aiguamoix, un pantà, i quan té l'elefant ensorrat amb el fang, amb el llot, amb la sorra fins al coll li diu:
- Apa elefant, mana'm el que vulguis que estic a la teva disposició.
L'elefant li diu:
- Et mano que em treguis d'aquí ara mateix.
- Ah - va dir el xacalet - mira, agafa la teva trompa, i la lligues a la meva
cua, i jo et faré fora.
L'elefant va dir:
- Però no veus que això
és del tot impossible de fer.
- Ah - va dir el xacalet - tu fas com aquell rei que ens encomana coses a fer
del tot impossibles d'acomplir.
Al cap de tres dies, moria l'elefant,
venien els xacals i se'l cruspien.