Fem una passejada?

(Fent clic sobre les fotos d'aquesta pàgina les podreu veure ampliades)

Hi ha un caminet que voreja la Sèquia des del seu inici (al peu del Castell de Balsareny) fins al Parc de l'Agulla. És un trajecte de més de 26 quilòmetres que transcorre pels termes de Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Santpedor i Manresa. Tot i que el recorregut és força llarg es pot seguir còmodament, tant en un sentit com en l'altre, ja que el desnivell és molt escàs. En el mapa del Bages adjunt es pot veure la Sèquia -de color vermell- així com els municipis per on passa.

De tota manera, per fer-se una idea del que significa la Sèquia i dels paisatges per on transcorre no cal resseguir-la tota. Hi ha molts possibles itineraris, així com punts per on accedir-hi fàcilment.

El recorregut que us proposem de seguir és un tram d'uns 4 Km., en sentit descendent, que va des del camí del Cogulló fins a la Sala de Sant Ponç, tot en terme de Sallent.

Iniciem l'itinerari, doncs, a l'encreuament del camí que puja cap al poblat ibèric del Cogulló amb la Sèquia. En aquest punt l'aigua que baixa ja porta recorreguts uns 10 quilòmetres des que és captada al riu Llobregat, a la resclosa anomenada dels Manresans.

Al llarg del camí trobarem molts ponts sobre la Sèquia. És interessant fixar-se en el tipus de construcció de cada un d'ells, ja que n'hi ha d'estils ben diferents. També trobarem algunes casetes on hi ha els mecanismes per accionar els bagants (comportes que permeten aturar i desviar l'aigua, molt útils quan cal fer treballs de manteniment).

Quan portem caminats uns 800 m, la Sèquia passa a tocar d'una granja. Al cantó oposat d'aquesta, dalt d'un marge, es pot veure una barraca de vinya força ben conservada. Als peus d'aquesta, sobre el canal hi ha un pontarró fet amb volta de maó.

Passada la granja, la Sèquia transcorre al costat de camps de conreu. Arribem a un punt en què el camí travessa el canal per un pont força ample. Just abans d'aquest pont, però, val la pena parar atenció a un altre que està construït amb grans lloses de pedra i que serveix de drenatge del terreny que queda a l'altre costat de la Sèquia.

Poc després trobem una caseta del bagant i, seguidament, les aigües passen per un aqüeducte sobre el torrent que baixa de l'abocador de residus salins de les mines de Sallent.

Uns metres més enllà es pot observar -al descobert- un mecanisme, format per unes rodes dentades, que permet obrir i tancar el bagant.

En arribar al Mas de les Coves, la Sèquia entra en un túnel que fa 155 metres de llarg. És un indret obac, amb molta vegetació, que no impedeix veure la volta de pedra que aguanta la mina. En aquest lloc, el camí s'enfila fent una ziga-zaga per salvar el desnivell que hi ha per pujar al mas.

El Mas de les Coves és una masia que ja es troba documentada l'any 1400. Com que necessàriament s'hi ha de passar per davant, val la pena fixar-se en l'estructura de l'edifici.
Antigament, els masos eren autosufients pel que fa als productes alimentaris. Això s'aconseguia amb la diversificació dels conreus i de la cria de bestiar. En l'actualitat l'ús de les terres s'ha uniformitzat bastant i això ha fet canviar l'aspecte del paisatge (en el cas del Mas de les Coves, per exemple, va desaparèixer la vinya, que havia ocupat una part important de la propietat).

Passada la casa cal baixar per reprendre el camí de la Sèquia, que ara transcorre entre conreus. De lluny es poden veure altres masies (Can Terradelles i el Mas Martorell). En aquesta zona es troba una de les construccions típiques de la Sèquia: una caseta del bagant, molt ben conservada.

Uns metres més enllà, enmig dels camps, es troba l'ermita de Santa Magdalena de Bell-lloc. Tot i que el seu aspecte recorda una esglesiola romànica, va ser construïda el 1576, per ordre dels hereus del Mas de les Coves.

Més endavant, la Sèquia transcorre per una zona envoltada d'arbres. Gairebé a l'entrada d'aquest tram podem observar un arbre monumental: el Roure Gran de la Sèquia. Tal com indica el seu nom, es tracta d'un roure de grans dimensions que es troba ajagut, formant un pont sobre la Sèquia. Aquest arbre està catalogat d'interès local per l'Ajuntament de Sallent.

En un revolt del camí, uns metres més avall, es pot veure un petit aiguamoll format a partir de filtracions d'aigua de la mateixa Sèquia.

Ara el canal fa un gir i entra en una fondalada, la frescor de la qual permet que hi abundin roures, barrejats amb pins i alzines. Aquest bosc, a més de ser un indret molt bonic, té un gran interès paisatgístic.

En arribar a l'alçada de la Sala de Sant Ponç acabem el nostre itinerari. La Sèquia recorre encara uns 12,5 Km més fins a arribar a l'Estany de l'Agulla.

Al llarg del trajecte, a banda de moltes espècies vegetals, és possible observar diferents animals, propis dels hàbitats pels quals passa la Sèquia. Per tant, és molt recomanable portar alguna guia que ens ajudi a identificar-los i uns prismàtics.

(Fent clic sobre les fotos d'aquesta pàgina les podreu veure ampliades)