Amb un fil de veu el ratolí va dir:

- Si us plau senyor lleó, no se’m mengeu! Jo sóc molt petit i no us arribaria ni a les dents!

El lleó se’l va mirar i finalment el va deixar anar:

- Apa! -li va dir- vés a jugar pel bosc que no et faré cap mal.

Molt agraït el ratolí li digué:

- Gràcies. Si mai em necessiteu correré al vostre ajut.

- No em facis riure! -va exclamar el lleó- tu, tant petit em vols ajudar? - i va marxar.

Al cap de poca estona el ratolí va sentir un rugit molt fort.

Molt encuriosit es va acostar per mirar què era.