Paraules triades per sortir en aquest conte:
Mar, Tria una paraula i Tria una paraula.






TITOL: L’ÀLEX I LA MAR ES TROBEN UN MONSTRE

AUTORS: Escola Fray Luis de Leon....(2n. B) (Inici i Nus)
ESCOLA VEDRUNA_SALLENT....(La gran fàbrica de les paraule) (Desenllaç)



Hi havia una vegada una família que vivia en una ciutat molt gran . Aquesta família estava formada pel pare, la mare i dos fills, l’Àlex i la Mar. La Mar tenia set anys, tenia el cabell castany i llis, els ulls de color blau i un somriure molt bonic, era molt alegra i li agradava molt fer bromes. L’Àlex tenia nou anys , era fort, amb el cabell arrissat i negre, molt curiós, i no tenia por de res. Cansats de tan soroll i tanta contaminació el pare i la mare van decidir anar a passar uns dies a una caseta al mig del bosc. Quan els pares els hi van dir als nens es van posar molt contents. L’ Àlex i la Mar en tenien moltes ganes, van pensar que s’ho passarien molt i molt bé ells i el seu gos.






Al cap d’unes setmanes la família ja ho tenia tot preparat i van marxar cap a la caseta del bosc que van llogar. Tots estaven molt feliços de poder passar uns dies a un lloc tan tranquil i envoltat de natura. Quan van arribar a la caseta, els pares van dir als nens que desfessin les maletes i després l’Alex i la Mar van sortir amb el gos a jugar fora de la casa, mentre els seus pares preparaven el sopar. Els dos nens van llençar un pal al seu gos perquè l’anés a buscar. El van llençar tan lluny que va anar a parar dins d’un forat. Quan el gos va arribar on era el pal va començar a bordar molt fort : “bup,bup, bup....” L’Àlex i la Marta , encuriosits, van apropar-se al forat i ... no es podien creure el que veien !!! Al fons del forat hi havia un monstre de coloraines!!! . Tenia tres ulls, un nas llarg com Pinotxo, dues boques ,i unes orelles acabades en punxa Era molt alt, fort i no tenia pèl. Tenia quatre cames i dos mans. Els nens molt i molt espantats van marxar corrents a explicar als seus pares el que havien descobert...





L’Àlex i la Mar van anar corrents a buscar els seus pares.

_ Mama! Papa! Correu, veniu!!!_ va dir la Mar

_ Un monstreee!_ va dir l’Àlex

 

Els pares van sortir de la caseta espantats pels crits dels seus fills:

_ Però, què passa?- va dir el pare

_ Un monstre! Hem vist un monstre!_ cridaven els nens

 

_Però que esteu dient! Els monstres no existeixen_ van dir els pares.

_ I tant ! _ va dir la Mar

_ Nosaltres n’ hem vist un i de coloraines!!!_ va  dir l’Àlex

_ Au va!!! Ha estat un dia molt llarg i segur que esteu cansats_ va dir la mare

_ Anem cap a casa a sopar i demà serà un altre dia_ va dir el pare

_ Però papa, mama....._ van dir els nens queixosos.

_Si de veritat heu vist un monstre, demà també hi serà_ va dir el pare.

 L’endemà al matí, els dos germans es van afanyar  a esmorzar i vestir-se per anar amb els seus pares a veure el monstre de coloraines.

Però quina va ser la seva sorpresa?

Quan van arribar al forat no hi havia rastre del monstre.

_Estava aquí!_ deien els nens

_ Ja us vam dir que els monstres no existeixen!_ va dir el pare

_ Si, si! Nosaltres el vam veure de veritat!_ van dir la Mar i l’Àlex enfadats

_ Bé, no perdem més el temps amb aquesta història, i anem a passar unes vacances la mar de divertides _ va dir la mare.

 

 

Els dies anaven passant i  els dos germans no havien tornat a veure el monstre. L’Àlex i la Mar s’ho passaven la mar de bé amb els seus pares i les activitats del dia a dia. Però sempre  anaven cap al forat a veure si tornaven a veure el monstre.

L’última nit, que la família passava a la caseta del bosc, l’Àlex i la Mar van sentir un soroll. Es van espantar una mica perquè no sabien què podia ser. Quan van sortir de la seva habitació, van veure un paper  a terra. En aquell paper hi posava: “ Veniu demà al matí abans de marxar al meu forat i us explicaré una cosa.

 Signat: “ El monstre de coloraines”.

PD: No ho digueu als vostres pares.

L’Àlex i la Mar, no van dormir gaire aquella última nit a la caseta del bosc. Estaven molt nerviosos pel què passaria l’endemà al matí.

El nen i la nena van sortir de la casa ben d’hora i van començar a caminar fins al forat on havien trobat el monstre feia dies. El monstre de coloraines els estava esperant. Els va explicar que feia molt temps que estava sol al bosc i estava molt content d’haver-los conegut, però que era molt vergonyós i per això s’amagava de tothom. Els va donar un mirall màgic i els va dir que cada vegada que tinguessin ganes de veure´l, havien de dir les paraules màgiques: “ Coloraina, colorina” i ell apareixeria al mirall i podrien parlar.

L’Àlex i la Mar es van posar molt contents, tindrien un amic monstre!

Definitivament, aquelles vacances van ser les millors del món, gràcies a un amic ben especial: El Monstre de Coloraines.

Desenllaç
Modificar

ACTIVITATS

Imprimir el conte

Trencaclosques
Fer-lo gran

Imprimir