On és el vaixell?

No us deveu pas pensar que això de navegar ha estat sempre fàcil! Van passar molts anys fins que els geògrafs no van idear un sistema que servís per determinar la posició d'un punt qualsevol sobre la terra. Fa més de 200 anys els científics van crear un sistema de coordenades per facilitar la creació de mapes i l'orientació dels viatgers. Es basava en unes línies imaginàries anomenades meridians i paral·lels.
Un meridià és una circumferència que volta la terra passant pels dos pols. El de referència és el meridià zero o de Greenwich. D'aquest cap a l'Oest es numeren en graus fins a 180 graus que torna a ser el mateix meridià però per la cara oposada de la Terra. I cap a l'Est el mateix. Del meridià que passa per un punt en diem la longitud d'aquell punt. La lonitud d'un lloc és una quantitat seguida de la paraula EST o OEST. Per exemple, la longitud de Barcelona és 2º 10' E i es llegeix 2 graus i 10 minuts EST.

Els paral·lels, en canvi, són perpendiculars als meridians i la seva numeració comença a l'Equador, o paral·lel zero, i arriba fins als 90 graus Nord o Sud, que són els dos pols. Del paral·lel que passa per un punt en diem la Latitud. Per exemple, la latitud de Barcelona és

 

 

De la latitud i la longitud d'un punt en diem les coordenades geogràfiques. Si saps les coordenades d'un punt, de seguida el pots situar sobre un mapa que tingui dibuixades les línies dels paral·lels i dels meridians. Imagineu-vos si és important per la navegació a alta mar on no veus res més que l'aigua!

Per exemple, les coordenades

 

Com s'ho fan els tripulants d'un vaixell per saber les seves coordenades?

 Actualment, la majoria de navegants fan servir el sistema GPS, les senyals que emeten 24 satèl·lits que orbiten al voltant de la Terra i que ens donen una mena de coordenades amb poquíssim marge d'error, gràcies als ordinadors de bord.
Però aquí em teniu intentant de trobar la posició del vaixel pel sistema tradicional, cosa que no és gens fàcil. S'ha de saber molta trigonometria, moltes Matemàtiques! Sort d'aquest aparell que porto a les mans, el sextant, perquè abans la navegació lluny de la costa era una aventura que no sempre acabava bé. Aquest aparell té un arc graduat en graus i un joc de miralls i filtres que permeten trobar l'alçada d'un astre qualsevol a l'horitzó. Aquest resultat combinat amb l'hora i amb unes taules ja calculades ens permeten de saber on som. Perquè ja ho sabeu que al mateix moment a dos punts diferents de la Terra no es veu el sol amb la mateixa inclinació i direcció, oi? Per això quan nosaltres ens llevem a Amèrica estan dormint profundament i al Japó ja fa estona que estan circulant.
El sextant va ser un gran invent i després van venir els radiofars unes emissores que emeten un senyal especial en direccions concretes i d'aquesta manera, amb l'ajut de la ràdio, del compàs i d'un mapa podem saber on som.