Sabeu per què hi ha tantes balenes a aquesta zona de l’Antàrtida? Doncs perquè hi troben molt de menjar. La major part de les balenes s’alimenten d’unes gambetes petites (fan uns tres o quatre centímetres) que s’anomenen krill (fixeu-vos en la tercera imatge). Les zones de l’Antàrtida on hi ha més krill, són les zones que es marquen en aquest mapa . Entre ells, la zona de la Península Antàrtica on ara ens trobem. Com que hi ha molt de krill, també hi ha moltes balenes, raó per la qual temps enrera també hi havia molts caçadors de balenes. Però, per què hi ha molt de krill? Doncs per què hi ha molt de fitoplàncton: és a dir, hi ha moltes algues petites unicel·lulars, hi ha moltes plantes petites de mida microscòpica (una centèsima part d’un milímetre) que són el que el krill menja.

La darrera imatge, captada per un satèl·lit, que és un mapa de clorofil.la, ens indica la presència d'algues microscòpiques de les quals s'alimenta el krill. Podeu veure més o menys la distribució de fitoplàncton a l’Antàrtida: les zones amb menys fitoplàncton són les de color rosa intens (com al mig de l’Atlàntic i al mig del Pacífic). Després vénen les zones de color blau, les de color verd, i finalment, les zones on hi ha més "plantes" vivint al mar són les de color groc i vermell. Per entendre’ns, les zones blaves i rosades són com un desert, les verdes són com prats, i les grogues i vermelles són com boscos espesos. El krill seria equivalent als conills, i les balenes serien les guilles que es mengen els conills. I ara podríeu preguntar: i per què a l’Antàrtida hi ha tant de fitoplàncton que fa que hi hagi tant de krill, que fa que hi hagi tantes de balenes? I aquesta, precisament és una de les preguntes que els científics volem contestar, i per fer-ho, anem a prendre mostres a l’Antàrtida.

Ens guiem per imatges com la que heu vist abans, que les capta un satèl·lit que pot veure el "color" del mar. I el color, l’aigua l’obté per les partícules que hi ha, sobretot el fitoplàncton. Després comprovem quants de nutrients té l’aigua, quina temperatura, i com aquesta aigua s’enfonsa o bé sura (depenent de la densitat que tingui). L’aigua més freda (com la de l’Antàrtida) és menys densa, i té tendència a surar. I com que l’aigua més freda generalment té més nutrients, hi ha més fitoplàncton que hi pot viure. Nosaltres estudiem, per exemple, quina producció té l’aigua (i per tant quant de krill pot mantenir), o bé quins organismes hi ha a l’aigua. Perquè, com us podeu imaginar, no tots els organismes són menjats en la mateixa quantitat, de la mateixa manera que a nosaltres ens poden agradar més els espinacs que les bledes, o a l’inrevés. Bé, un altre dia us parlaré d’altres coses que els científics venen a estudiar a l’Antàrtida, com ara la geologia o les plantes i animals que viuen en aquest continent.

Pep