Hola amics i amigues, 

D’entrada us he  de dir que hi ha dues menes de gel, el gel marí, fet de l’aigua de mar, i el gel d’origen terrestre (fet, per tant, d’aigua dolça). El gel marí és per exemple, el de la foto següent (veieu el pingüí ?) i es forma d’una manera molt curiosa: L’aigua de mar és salada (quants grams de sal per litre d’aigua hi ha?), i quan es refreda, enlloc de congelar-se a 0 graus com ho fa l’aigua de l’aixeta, es glaça a temperatures per dessota  dels 0 graus (fins a -1.8 graus !). El fet que es congeli a aquesta temperatura més baixa és perquè té sal dissolta. En anar baixant la temperatura, l’aigua es glaça en petits fragments. D’entrada són molt petits, com ara a la foto següent , i fan que l’aigua tingui una consistència com d’oli. Després, poc a poc els cristalls van sent més grans (com es veu a les fotos). Emmig dels trossos l’aigua és encara més salada doncs en gelar-se l’aigua del costat, la sal s’ha concentrat entre els fragments. Finalment, es glaça tot el mar i fins i tot pot atrapar un iceberg amb el gel ! 

 Els icebergs són fragments de les glaceres de les illes que es trenquen i cauen al mar, i van flotant (el gel flota a l’aigua, o s’enfonsa?). Quan la glacera ha arribat molt endins del mar, i l’ha recobert (com en els Mars de Ross i de Weddell) els icebergs solen ser grans, i molt plans, però quan cauen de la glacera d’una illa muntanyosa com la d’aquesta imatge que veieu més avall, poden tenir moltes mides i formes diferents. L’iceberg es comporta dins l’aigua talment com un glaçó en un got. La major part es troba a dins, i només una quarta o cinquena part es troben a fora. I poc a poc l’aigua va desfen l’iceberg que, de sobte, pot perdre l’equilibri i girar sobre ell mateix, de manera que el que abans estava a sota es trobi ara a dalt. Això es pot veure a la imatge següent on es veu que el gel ha canviat unes quantes vegades de posició. 

 Bé, us deixo per avui.

Més abraçades per tots i totes, 

Pep