|
|
L'ozó és una mol·lècula
que està formada per tres àtoms d'oxígen. L'ozó
és un gas contaminant a nivell de superfície però
que ens protegeix a nivell de l'estratosfera. Ens protegeix de les radiacions
ultraviolades que emet el sol actuant com a filtre, la qual cosa ens
resulta de vital importància per a la supervivència de
la vida en el nostre planeta. Aquestes radiacions actuen sobre l'ozó
descomponent les seves mol·lècules, és a dir, trencant
els enllaços entre àtom i àtom d'oxígen.
Avui dia, a la nostra societat, encara que ha disminuït la producció
d'aerosols gradualment, sobretot de CFC (que són gasos que alliberen
clor quan absorbeixen raigs ultraviolats del sol, el qual reacciona
amb l'oxígen, per a formar CLO). Aquest alliberament de clor
es produeix a l'Antàrtida, bàsicament, i quan apareix
la llum solar el clor produeix un seguit de reaccions químiques
que provoquen el deteriorament de la capa d'ozó. És a
dir, la destrueix. D'aquesta manera s'ha produït l'actual forat
de la capa d'ozó que hi ha a l'Antàrtida. La destrucció
de la capa d'ozó provoca l'arribada dels raigs ultraviolats a
la superfície terrestre, provocant efectes no desitjats i molt
perjudicials per a la vida de la terra.
Hi ha una gran quantitat de conseqüències degudes a la
pèrdua de l'ozó:
* Mutacions a nivell cel·lular, provocant una alteració
a l'ADN, la qual cosa origina càncer de pell. A més, provoca
altres malalties com l'herpes, tuberculosi i debilitació de la
visió, podent arribar a la ceguesa en els casos més extrems.
* Contaminació de l'atmosfera amb radiacions i compostos químics
perjudicials per a la salut humana, provocant sobre les persones dolors
al pit, problemes en l'aparell respiratori i greus perjudicis en el
sistema immunològic. A més d'afectar seriosament el nostre
organisme també afecta els altres animals i les plantes. Per
tant, afecta als nostres aliments i de retruc, a nosaltres.
La producció de CFC pràcticament ha desaparegut, ja que
se n'ha prohibit la seva producció des de l'any 2.000, però
això no ens deslliura dels seus efectes malignes, ja que els
CFCs triguen 7-9 anys per arribar a l'atmosfera, però tenen un
període de vida de 90 anys, aproximadament. Això vol dir
que fins a aquest temps l'atmosfera no tornarà a assolir el seu
estat normal i per tant, seguirem afectats per aquests efectes negatius.
Tot això evidencia una actitud poc responsable de l'home amb
el seu entorn, arribant a extrems perillosos que poden afectar greument
la salut global del planeta.
|
